En
un dels punts situats més al sud-oest de la població, junt a la carretera
CV-793, ens trobem amb el Maset de Meló, un conjunt de construccions d’origen
divers, en estat d'abandonament i amb parts que amenacen ruïna.
L'edifici
més antic es correspon al nínxol principal de la masia. És un edifici de murs
de maçoneria i coberta a dues aigües. De planta rectangular formada per tres
crugies, les dues anteriors tenen una estructura de forjat de
"revoltons" sobre jàssera i murs de càrrega i la posterior s’assenta
sobre una línia d'arcs i espais voltats. A la
planta baixa, aquest tram interior queda per baix de la cota del terreny
adjacent, la qual cosa podria justificar la tècnica constructiva adoptada,
buscant un efecte de contenció.
La
planta baixa es va utilitzar com a bar-restaurant fins la dècada dels noranta, amb
salons, magatzems, serveis i cuina. A les plantes superiors s'accedeix per un
cos d'escala construït al centre del tram del fons. La primera planta conté les
habitacions, disposades al voltant d'una dependència central, mentre que la segona
es va a dedicar a cambra. A
pesar de la diversitat de tècniques adoptades, l'edifici pareix una construcció
unitària, sòlida i ben concebuda, que pot datar-se –pels materials emprats–
entre l'últim deceni del segle XIX i els primers anys del segle XX.
A
aquest cos principal se li afegeix pel nord un cos d'edificis més baixos, però
de la mateixa tècnica, sense quasi acabats. Són corrals, quadres i un pallar, de
datació pareguda a la de l'edifici principal. Continua
per ordre cronològic un edifici adosat per l'angle sud, que correspon a les
restes d'un celler de vins molt deteriorat. La coberta era de teula cerámica sobre
cintres de fusta, a dues aigües. La nau única conserva restes de quatre dipòsits
de formigó i bancs correguts de maçoneria i ciment.
Finalment,
al nord-est de la façana principal s'adossa un edifici de planta quadrangular,
amb coberta de fibrociment sobre cintres de fusta, a dues aigües, arruïnada,
que pareix haver sigut utilitzat com a cuïna auxiliar. Davant l'entrada
principal, s’obri un pati delimitat per un mur baix, de maçoneria i ciment,
rematat per dentells decoratius. Al pati es pot accedir per una porta amb un
tram d’escala, però al sud el mur s'interromp i permet el pas de vehicles fins
l'interior. Fora del recinte, cap al sud, es conserva una piscina o bassa.