divendres, 17 de juliol de 2015

Maset de Meló


En un dels punts situats més al sud-oest de la població, junt a la carretera CV-793, ens trobem amb el Maset de Meló, un conjunt de construccions d’origen divers, en estat d'abandonament i amb parts que amenacen ruïna.

L'edifici més antic es correspon al nínxol principal de la masia. És un edifici de murs de maçoneria i coberta a dues aigües. De planta rectangular formada per tres crugies, les dues anteriors tenen una estructura de forjat de "revoltons" sobre jàssera i murs de càrrega i la posterior s’assenta sobre una línia d'arcs i espais voltats. A la planta baixa, aquest tram interior queda per baix de la cota del terreny adjacent, la qual cosa podria justificar la tècnica constructiva adoptada, buscant un efecte de contenció.

La planta baixa es va utilitzar com a bar-restaurant fins la dècada dels noranta, amb salons, magatzems, serveis i cuina. A les plantes superiors s'accedeix per un cos d'escala construït al centre del tram del fons. La primera planta conté les habitacions, disposades al voltant d'una dependència central, mentre que la segona es va a dedicar a cambra. A pesar de la diversitat de tècniques adoptades, l'edifici pareix una construcció unitària, sòlida i ben concebuda, que pot datar-se –pels materials emprats– entre l'últim deceni del segle XIX i els primers anys del segle XX.

A aquest cos principal se li afegeix pel nord un cos d'edificis més baixos, però de la mateixa tècnica, sense quasi acabats. Són corrals, quadres i un pallar, de datació pareguda a la de l'edifici principal. Continua per ordre cronològic un edifici adosat per l'angle sud, que correspon a les restes d'un celler de vins molt deteriorat. La coberta era de teula cerámica sobre cintres de fusta, a dues aigües. La nau única conserva restes de quatre dipòsits de formigó i bancs correguts de maçoneria i ciment.

Finalment, al nord-est de la façana principal s'adossa un edifici de planta quadrangular, amb coberta de fibrociment sobre cintres de fusta, a dues aigües, arruïnada, que pareix haver sigut utilitzat com a cuïna auxiliar. Davant l'entrada principal, s’obri un pati delimitat per un mur baix, de maçoneria i ciment, rematat per dentells decoratius. Al pati es pot accedir per una porta amb un tram d’escala, però al sud el mur s'interromp i permet el pas de vehicles fins l'interior. Fora del recinte, cap al sud, es conserva una piscina o bassa.