dijous, 28 de juny de 2012

El Tormo


Prop de la població, cap a l'Oest i ja als dominis de la Serra d'Onil, ens encontrem amb la casa del Tormo. Es tracta d'una vasta mansió senyorial de dos altures més un torreó, ja construïda cap a finals del segle XIX.

En l'actualitat, la casa es troba en molt bon estat de conservació. La seua situació actual ha representat un canvi d'ús cap a funcions residencials i d'escampament, de tal manera que actualment s'utilitza com a segona residència. La casa roman deshabitada la major part de l'any, i és utilitzada ocasionalment pels seus propietaris durant el període vacacional o en caps de setmana. De l'explotació de les terres s'encarrega un mitger, que ja no habita la vivenda, però la visita i la manté ocasionalment.

El paratge on s'ubica la finca, muntés, agrest i ondulat, va servir durant molts anys per a reunir mossos i mosses als dies de Pàscua per a gaudir d'una de les més típiques tradicions colivenques, menjar "la mona".

dimarts, 26 de juny de 2012

La Cava


Altra de les cases que per aquells temps existia, encara que hui en dia està pràcticament a terra, és la Cava. Aquesta casa posseïa un brollador abundant d'aigua que sortia de dins d’un alcavó i que va donar origen a una bassa molt gran, al menys per a aquells temps.

L'aigua, abundant, va donar lloc a un llavador "públic", perquè a ell acudien sense autorització les mestresses de casa al menys tres vegades a l'any: en Festes d'Abril, en Festes del Nostre Senyor Robat i en Nadal. Eren dates de grans bugades ja que la festivitat ho requeria.

La dona d'aquella època, diligent sempre, va demostrar gran predisposició a la neteja. Una vegada acabada la bugada i seca la roba, a poqueta nit tornava a casa i la primera feina era col·locar la roba als armaris, entre sucosos fruits de codony que impregnaven de dolç olor el que allí hi havia guardat.

Altre dels atractius que tenia la Cava eren els peixets de colors que nedaven per les seues aigües. Els xiquets, mentre les seues mares llavaven, s'entretenien llançant-li molletes de pa i mirant-los com es barallaven per caçar-les.

dilluns, 25 de juny de 2012

Èxode agrari


L'extraordinari desenvolupament industrial experimentat a la Foia de Castalla des dels anys 50, va convertir a Onil en punt d'immigració. Fins principis dels anys 80, acudeixen al municipi aproximadament un miler d'immigrants procedents fonamentalment d'Aragó i Andalusia. L'any 1990, aquesta població immigrant representa aproximadament un 40% del total de la població d'Onil.

Aquest atractiu no pot sinó reforçar el fenomen de transvasament de població activa des del sector primari a la indústria. A Onil es produeix una gran pèrdua de població activa agrària, fins el punt que la composició de l'estructura professional es modifica significativament.

Aquest fenomen va suposar l’abandonament progressiu de les terres de cultiu menys productives, que, lògicament, són les situades en la Serra d'Onil. L'efecte immediat sobre les vivendes situades en aquesta zona ha sigut un canvi en les seues funcions originals, donant lloc en algunes a la seua utilització com a segona residència; en altres al manteniment d'una agricultura minoritària a temps parcial amb abandonament o no de la masia; i en altres a la seua virtual decadència.

El fenomen de l'abandonament ha sigut el que ha afectat majoritàriament a les masies que s'ubiquen al terme d'Onil. La seua condició humil, la dificultat de comunicacions i de mecanització de les terres, la falta de rendibilitat i l'atractiu que representava la creixent industrialització de la comarca són causes que ajuden a aquest fet. Algunes s'encontren en estat de ruïna absoluta o inclús han desaparegut; altres mantenen habitable tan sols alguna estància dedicada a l'emmagatzemament d'apers; un tercer grup han sigut remodelades, mantenint en major o menor mida l'estètica original de la vivenda; i, finalment, un reduït número manté l'ús tradicional de primera residència i suport d'una explotació agrícola. En qualsevol cas, la previsible evolució dels masos d'Onil, els encamina cap a una transformació que els habilita per a un ús diferent d'aquell per al que van ser construïts.

divendres, 22 de juny de 2012

El Fontanal


Una de les finques més poderoses i majestuoses era el Fontanal. Estava i està enclavada enmig d'un paisatge agrest amb relleus escarpats i penyassegats grisos i rogencs. La seua superfície va extenent-se fins la vall suaument, d'on resulta molt aprofitable el seu sòl per a l'agricultura. L'ametla era i és el seu principal cultiu, així com diverses parcel·les d'horta que rega del seu propi manantial.

La casa presenta un magnífic estat de conservació degut al manteniment i les reformes portades a terme pels actuals propietaris. Està situada en un monticle des d'on queda abrigada per la serra. Allà per la segona meitat del segle XIX va haver de ser testimoni de moviments polítics, projecció de revoltes i acaçaments en major o menor mida. Però el que fa al Fontanal un lloc d'interés, és ser el bressol de la nostra civilització. Allí habitaren 5000 anys abans de Crist els homes que amb el temps van formar, en les rodalies del que huí és l'Ermita de la Mare de Déu, els primers poblats amb arrels ibèriques que després donaren lloc al nucli colivenc.

Podem dir, doncs, que al Fontanal, s'ha situat l'hàbitat més important de la nostra cultura primitiva.

dimecres, 20 de juny de 2012

La Fandoma


Les ruïnes del Mas de la Fandoma es troben a un emplaçament privilegiat, en la capçalera d´una enlairada valleta d´ametlers. Des del mas es pot gaudir d'una de les valls interiors més belles de tota la serra, plena de frondoses ombries de pinar. Ací naixien diverses fonts, que generalment s´han anat assecant.

Davant de la casa hi ha un pou, recuperat l´any 1991 pel Centre Excursionista Colivenc. Té una font amb aixeta, d´on abans brotava aigua, i una basseta sempre buida d´aigua i plena de malesa.

Inici

Aquest humil blog tan sols pretén donar a conèixer una xicoteta part de la història del nostre poble. D'una banda, pretenem fer un reconeixement i un homenatge a la gent del camp, en el sentit més ampli. D'altra, intentem recollir l'interés i la sensibilitat pel patrimoni cultural, en general, i pel patrimoni rural, en particular.

Les construccions rurals, testimonis del present i d'un passat no massa llunyà, són fites en les serres, planes, ombries i solanes que ens envolten i petjades de l'activitat humana en el paisatge al llarg de la història.

En poc més de cinquanta anys, Onil ha passat de ser una localitat bàsicament agrícola, a convertir-se en un municipi industrial i de serveis. Aquest canvi ha comportat l'abandonament de bona part del camp i del patrimoni cultural que en ell es troba. Com a conseqüència d'aquest fet, bona part dels masos existents al terme d'Onil es troben hui en estat de ruïna o completament assolats. Pocs funcionen per a l'oci dels seus propietaris i menys encara són utilitzats com a vivenda habitual i per a l'agricultura.

Com hem dit abans, volem donar a conèixer, però també reflexionar sobre el present i el futur dels masos i la resta de construccions rurals d'Onil. Tots tenen la seua importància, a nivell individual i com a part d'un conjunt més ampli, encara que a penes és reconeguda i valorada.

Per això, vos convidem a participar en cadascuna de les entrades. Estarem encantats de que ens acompanyeu en aquest viatge.